Rendiments de classificació de la fusta de pinassa dels Prepirineus per ús estructural
La Pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) és una conífera que té molt bones aptituds estructurals. Tant és així, que és la conífera que en l’actualitat té major resistència entre les originàries de la Penínusla Ibèrica. Ara bé, la resistència estructural d’una espècie va lligada al potencial resistent de les seves fibres i a la quantitat i incidència de les singularitats acceptades. Es per donar raó d’aquest compromís que arreu d’Europa existeixen normatives de classificació resistent de la fusta adaptades a les diferents espècies i procedències del continent.
La classificació resistent es pot dur a terme de forma mecànica, mitjançant màquines específicament calibrades i suport visual previ, o directament aplicant una classificació visual. A Espanya, les coníferes es classifiquen visualment segons els criteris de la norma UNE 56544:2007. En aquesta norma hi ha definides tres classes de qualitat visual per a les peces de secció rectangular de pinassa de procedència espanyola: ME-1, ME-2 i MEG (veure taula 1).
La definició de les singularitats acceptables per a una qualitat visual incideix directament sobre l’assignació de la classe resistent. A tall d’exemple, mentre a la millor classe visual (ME-1) només s’accepten nusos de cara de diàmetre igual o inferior a un cinquè del cantell, a la classe inferior (ME-2), el diàmetre del nus de cara pot ser acceptat mentre sigui menor a la meitat del cantell. Les singularitats sobre les que es du a terme el control de producció depenen de cada espècie, però en una classificació visual es controlen múltiples tipus de singularitats i característiques en funció de l’espècie: nusos, amplada dels anells, clivelles i cullerots, escorça interna, bosses de resina, presència de medul·la, semes, desviació de la fibra, deformacions, i alteracions biològiques com atacs de xilòfags, podridures o atacs de vesc, i en general qualsevol singularitat important.
Malauradament, la presència de defectes significatius minva la resistència de la fusta, però si imposem uns criteris de selecció massa estrictes, la quantitat d’elements que superen la tria és redueix excessivament fent inviable la rendibilitat dels aprofitaments per a us estructural. Per tant, cal arribar a un equilibri entre resistència i quantitat de rebuig. Aquest compromís està recollit a la norma UNE 56544:2007, i d’acord amb els seus criteris, es va dur a terme a l’INCAFUST una classificació visual de la fusta de Pinassa del Solsonès. L’estudi es va dur a terme amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Els rendiments de la classificació visual es mostren a la figura 1.
Eduard Correal Mòdol
Forest engineer, M.Sc
