La Diligència Deguda
El 3 març de 2013 va entrar en vigor el Reglament de la Unió Europea relatiu a la comercialització de la fusta pel qual s’imposen una sèrie d’obligacions. Entre altres, amb la finalitat de reduir al mínim, el risc de comercialització de fusta aprofitada il·legalment o de productes derivats d’aquesta fusta, hi ha l’exigència d’exercir la “diligència deguda” als agents que comercialitzin per primera vegada productes derivats de la fusta a la UE.
Així, les empreses que introdueixin per primera vegada en el mercat comunitari fusta o productes derivats, per garantir que aquests s’aprofiten seguint el compliment de les lleis i procediments del país productor de fusta, hauran d’implantar un “sistema de diligència deguda”. Aquest sistema exigeix que rematants, importadors, magatzems, distribuïdors o fabricants, realitzin un exercici d’avaluació del risc de que s’introdueixi en la seva cadena de subministrament, fusta aprofitada il·legalment.
Per complir amb la diligència deguda, l’empresari haurà d’aportar informació sobre les característiques de la fusta o productes derivats, el país d’aprofitament, dades del proveïdor, etc. Si existeix la possibilitat de que hi hagi fusta il·legal en la cadena de subministrament, s’haurà de mitigar o reduir el risc sol·licitant al proveïdor comprovacions i informació addicional. Si després de tot el procés, encara existeix un risc que no ha pogut ser mitigat, s’aconsella canviar de proveïdor. Les autoritats competents de la UE podran prohibir la comercialització de la fusta, fins que es mitigui el risc, o imposar algun tipus de sanció.
Si les importacions de fusta presenten un acord FLEGT[1] o un permís CITES[2] es considera que existeixen suficients garanties de legalitat en l’aprofitament de la fusta. A més, el risc de fusta il·legal es considera mínim o inexistent si hi ha establerta una certificació de gestió forestal sostenible i/o cadena de custodia (PEFC, FSC o altres sistemes reconeguts), una certificació de la legalitat i si existeixen permisos d’aprofitament de l’Administració publica d’algun país de la UE, de països catalogats com a sense risc o risc mínim, o països amb un índex de percepció de la corrupció (CPI) major de 4. Fora d’aquestes situacions s’ha de tenir en compte el risc d’introduir en el mercat comunitari fusta il·legal.
