Aplicació del resistògraf per la determinació de les propietats de la fusta
El resistògraf és un trepant que s’utilitza per localitzar seccions degradades o fissures en elements de fusta avaluant la resistència que la fusta oposa a la penetració d’una agulla que gira a velocitat constant. Per a que aquesta tècnica no destructiva tingués màxima eficàcia, cal desenvolupar la correlació entre els perfils resistogràfics i la resistència a flexió de les bigues de fusta. D’aquest manera es podria estimar la capacitat portant dels elements d’un entramat de fusta in situ sense la necessitat de fer assaigs mecànics destructius que no permetrien la reutilització dels elements. Això seria un avenç en el camp de la rehabilitació, ja que es podria estimar la resistència mecànica de la fusta, solucionant una de les majors preocupacions de tècnics i facultatius.
Per poder portar a terme aquesta investigació, es necessari fer assajos mecànics sobre el material i, a continuació, elaborar models de regressió per relacionar els perfils resistogràfics amb la densitat i la resistència a flexió de la fusta. Així doncs, s’assajaren seixanta provetes de fusta sense defectes de Pinus nigra subsp. salzmannii de dimensions 20×20×300 mm. Trenta provetes es condicionaren al 18% d’humitat i la resta al 10%. Cada una de les provetes es va perforar amb el resistògraf en els seus extrems a 90º i 45º, posteriorment es va assajar a flexió segons la norma UNE 56537:1979, i finalment es va determinar la densitat de la fusta mitjançant la norma UNE 56531:1997.
Amb aquesta metodologia s’han obtingut quatre models que relacionen la resistència a flexió i la densitat de la fusta amb la humitat i el valor mig d’amplitud de les resistografies per a cada un dels angles d’inserció de l’agulla analitzats. A més, la interacció entre l’angle d’inserció i la humitat indica que en funció de la humitat de la fusta, el valor mig dels perfils resistogràfics varia amb l’angle de penetració.
A la vista dels resultats, es pot afirmar que els models obtinguts estan ajustats per determinar la resistència a flexió de la fusta lliure de defectes per qualsevol dels dos angles de penetració. En canvi són menys precisos per estimar la densitat en aconseguir una correlació inferior. A més, s’ha de tenir en compte que els valors dels perfils resistogràfics varien en funció del grau d’humitat que presenta la fusta i de l’angle d’inserció que s’utilitza. Aquests excel·lents resultats constitueixen un primer pas per poder relacionar en un futur l’anàlisi resistogràfic amb la classe resistent dels elements estructurals de grans dimensions. Ara bé, cal tenir en compte que aquests són elements més heterogenis al presentar les singularitats pròpies de la fusta (nusos, clivelles, semes, …).
Resum de l’article “Aplicació del resistògraf per la determinació de les propietats de la fusta” presentat per VILCHES CASALS, M., CORREAL MÒDOL, E., investigadors d’INCAFUST al 5º Congreso Forestal Español. Ávila 21 a 25 de septiembre de 2009.
