Propietats bàsiques i impregnabilitat de la fusta de Pinus uncinata del Pirineu català
El pi negre
La taxonomia del pi negre ha generat certa controvèrsia al llarg de la història degut a la coexistència al llarg del continent europeu de dos taxons que comparteixen hàbitat i tenen una morfologia semblant exceptuant el seu tronc clarament diferent: a l’est i sud del continent europeu trobem Pinus mugo, i a l’oest i al nord de la distribució Pinus uncinata (Figura 1). Arbre que pot arribar als 20-25 m, però freqüentment no sobrepassa els 10 m degut als ambients alpins extremadament adversos que habita. L’espècie presenta dos tipus de tronc segon si l’individu viu aïllat o dins d’una massa generalment monoespecífica. El tronc dels individus afecta significativament a la qualitat de la fusta.
La fusta de pi negre
Posseeix una albeca blanquinosa, que es diferencia bastant bé del duramen a vegades rosa-salmó fosc. Els anells de creixement són estrets, ben marcats i de gran uniformitat entre les zones de primavera i d’estiu. La fibra és recta i el gra fi. Malgrat ser poc resinosa en verd té una fort olor a resina que perdura durant dècades després d’assecar-la. Tova, fàcil de serrar, de qualitat molt variable, i freqüentment dolenta per l’excés de nusos. Densitat mitjana. Resistent front a l’acció dels fongs, l’albeca pot emblavir-se però el duramen és altament resistent als insectes xilòfags i tradicionalment se l’ha considerat com a durable.
La fusta de pi negre s’utilitza en fusteria general, elaboració de mobles rústics, torneria i per caixes de ressonància d’instruments musicals. En zones de muntanya s’ha utilitzat en construccions properes als seus boscos, com en bordes o cabanes de pastor, per la immediata disponibilitat, però també en cases, esglésies i construccions d’entitat per la seva tradicionalment ben coneguda excel·lent aptitud estructural i gran durabilitat del seu duramen. S’utilitza també en encofrats i puntals. També es destina a productes menys exigents amb la matèria primera com embalatges o taulers de fibres i aglomerats.
Caracterització bàsica i impregnabilitat
Per realitzar l’estudi es va utilitzar fusta lliure de defectes procedent del Pirineu català, concretament els arbres utilitzats es van extreure dels municipis d’Alp i de Lles de Cerdanya. Els resultats dels assajos mostren que la fusta de pi negre té una densitat baixa respecte les altres coníferes catalanes, però és molt semblant a la del pi roig, a més de ser una fusta tova. Pel que fa a les propietats mecàniques el pi negre té una baixa resistència a compressió axial i flexió estàtica, tot i ser força elàstica (Taula 1).
Quant a la impregnabilitat amb sals de coure de la fusta és diferent en l’albeca i en el duramen. En el duramen la penetració lateral no va arribar a 1 mm, mentre que en l’albeca la solució protectora generalment es va introduir fins profunditats superiors a 15 mm (Figura 2). La norma UNE-CEN/TR 14734 IN:2008 classifica el duramen com classe 4 i l’albeca com a classe 1.
Dades obtingudes en el marc del projecte europeu UNCI’PLUS “La gestión de las poblaciones y la valorización de la madera de pino negro“. Autors: Correal, E. i Vilches, M., investigadors d’INCAFUST.
